Centre d'Interpretació de la Pesca

Tivenys, la madrava i altres arts de pesca.

Les característiques geomorfològiques d'aquesta zona de la conca afavoreixen una major aportació de sediments i una menor velocitat de l'aigua. Quan no hi havia barreres físiques que regulaven o variaven el cabal de l'Ebre a l'àrea de Tivenys es van formar platges fluvials i fondalades, diverses espècies de peixos efectuaven importants desplaçaments migratoris per reproduir-se i altres moviments de menor recorregut per buscar menjar.

La construcció de l'Assut va limitar i va impedir la immigració d'espècies com la saboga. Tivenys va prosperar fins ben entrat al segle XX la pesca professional, sobretot amb "madraves", aquest tipus de pesca ancestral, estava encarat a la captura de la saboga, peix migratori que remuntava al riu i en trobar la presa de l'Assut i no poder-la superar s'acumulava allí.

Per dur a terme aquest tipus de pesca era imprescindible que existís una platja, perquè la xarxa que era tirada des de la barca, havia de ser recollida des de fora.

La majoria de pescadors eren pagesos i la pesca era una font d'ingressos complementària a l'agricultura. La resta de les tècniques de pesca no solien implicar la venda del peix, a excepció d'alguns casos puntuals d'algunes famílies de Tivenys que comercialitzaven les captures de la pesca amb salabre.

A l'Assut es va posar en pràctica la pesca amb màquina, consistia en una barca amb un torn, que la mateixa aigua feia voltar. El torn portava dues bosses, una d'alt i l'altra baix, que en girar capturaven els peixos i els abocaven directament dins la barca, mitjançant un tub fet amb canyes.

Dues de les espècies més pescades a Tivenys eren La Saboga i l'Anguila, espècies migratòries que eren molt abundants a l'Ebre.

L'Anguila és un peix catodrom, que passa la major part de la seva vida en aigües dolces, però va a la mar a reproduir-se.

A l'Ebre també s'experimenta aquests processos migratoris amb espècies com les llices i els llobarros, especies com la llampresa marina, la gerxa o la saboga que abans eren abundants al riu, s'enfronten avui amb dificultats com la sobre pesca, les preses o altres infraestructures que impedeixen que arribin a zones altes de l'Ebre. La qual cosa deixa entreveure un futur incert a les seves noves generacions. 

img_e2956.jpg img_e2961.jpg

img_2954.jpg 

Subscriure a
Menu

Menú principal

Formulari de cerca